Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Estudio Sísmico de la Corteza Ibérica
Geologia
Programa d’investigació de l’estructura profunda de l’escorça terrestre en el territori de l’Estat espanyol per sísmica de reflexió.
El programa ESCI fou finançat pel Plan Nacional de Recursos Geológicos 1988-91 de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología Consistí essencialment en la realització de vuit experiments de reflexió profunda efectuats entre el 1991 i el 1993 Es feren perfils per a un total de 450 km a terra i 1 325 km en mar obert, en zones com el Sistema Mediterrani Català i el Golf de València com a prolongació del perfil ECORS-Pyrénées, les serralades Bètiques, el mar d’Alborán i la serralada i la mar Cantàbriques Els perfils foren complementats amb altres mètodes geofísics tals com…
Étude Continentale et Océanique par Réflexion et réfraction Sismique
Geologia
Programa d’investigació de l’escorça terrestre profunda de França per mitjà de sísmica de reflexió i de refracció.
El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités INSU, l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas, que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça fins a fondàries de 30-50 km El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en collaboració amb organismes de l’Estat espanyol ITGE, CICYT,…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
Guillem Colom i Casasnovas
Geologia
Història
Geòleg, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Especialitzat en geologia balear, publicà Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares 1947, Más allá de la prehistoria 1950, Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca 1952 i Biogeografía de las Baleares 1957
catazona
Geologia
Zona més profunda del metamorfisme
, on predominen les altes temperatures i pressions (metamorfisme d’alt grau).
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
mantell

Zonificació en profunditat de la Terra amb el mantell i les seves diferents parts
© Fototeca.cat
Geologia
Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça, i la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del nucli.
S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P o longitudinals creix des de 8 a 14 km/s Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior Des del punt de vista de la tectònica de…
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
cala de tempteig
Geologia
Excavació poc profunda i de poc diàmetre destinada en mineria o en enginyeria civil a l’exploració de materials que en el nivell d’observació no afloren suficientment.
infraestructura
Geologia
Segons E.Wegmann (1935), part profunda de l’escorça terrestre situada sota la supraestructura, que es deforma plàsticament tot donant lloc a estructures de plegament i que és afectada pel metamorfisme.