Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
petricor
Geologia
Olor que genera la pluja quan cau en un sòl sec.
El terme fou encunyat per dos geòlegs australians, Isabel Joy Bear i Roderick G Thomas, l’any 1964
susceptibilitat d’una argila
Geologia
Capacitat que té una argila de modificar la seva resistència quan és sotmesa a masegament.
El seu valor es determina a través de la resistència en l’assaig de tall simple, pel quocient entre el valor en una mostra en estat natural i el que s’obté després de maurar-la enèrgicament sense modificar el grau d’humitat
desglaç
Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les comunicacions durant l’estiu D’altra…
plec
Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta…
porositat
Geologia
Volum d’un sòl no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.
Pot ésser primària , quan els espais buits són els originals d’una roca p ex, una sorra poc cimentada, o secundària, quan els espais buits s’han originat posteriorment per dissolució
paviment desèrtic
Geologia
Superfície plana i rocallosa que, en una zona desèrtica, subsisteix quan les partícules fines han estat endutes pel vent.
drenatge
Geologia
Evacuació de les aigües d’una xarxa fluvial.
Quan el corrent principal d’aquesta xarxa en forma, amb els afluents, una de ramificada, hom en denomina dendrític el drenatge, i quan el corrent principal subsegüent rep perpendicularment els afluents, conseqüents, drenatge rectangular
fractura
Geologia
Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.
Quan la fractura va acompanyada d’una força de compressió, es produeix una trituració d’una zona de metamorfisme anomenada de milonitització per contra, la fractura es manté oberta quan la força és de disjunció
detrític | detrítica
Geologia
Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments.
Les roques detrítiques més importants el 80% de les roques sedimentàries són les terrígenes , formades per fragments procedents de l’erosió del continent Les roques biodetrítiques són les formades per fragments d’organismes vius Es divideixen en rudites , quan els fragments tenen un diàmetre superior als 2 mm, arenites , amb fragments de 2 mm a 1/16 mm, i lutites quan són més fins