Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
paret seca
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.
Modalitat d’aquesta és la paret búrcega , esmentada en les Ordinacions d’En Sanctacília, que per a una major solidesa, era més ampla en la seva part baixa que en la superior
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava…
gafa de punta
Construcció i obres públiques
Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l’obra.
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
abalisament
Construcció i obres públiques
En una via per a la circulació de vehicles, conjunt de les balises de seguretat destinades a orientar el moviment dels usuaris o a destacar l’existència d’elements o zones de perill, amb exclusió dels sistemes generals de seguretat o de regulació (il·luminació, semaforització, senyalització).
Aquestes balises poden ésser dispositius de barrera o dispositius de guia Entre els dispositius de barrera hi ha la barrera de seguretat, que hom colloca en un costat de la via, en un revolt pronunciat o per evitar el pas a zones de perill calçades de sentit contrari, penya-segats, etc, sia com a element dissuasiu o dissenyat de forma que puguin amortir el xoc i retornar el vehicle a la trajectòria inicial les més utilitzades són la barrera de seguretat metàllica, consistent en un perfil metàllic ondulat collat sobre unes estaques ancorades a terra la barrera de seguretat rígida…
arc de sant Martí

Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
nau

Interior d’una nau industrial
Lucian Coman | Dreamstime.com
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Zootècnia
Construcció ampla i allargada, d’una sola planta, amb el sostre alt i sense divisions interiors, emprada per a usos industrials, ramaders o d’emmagatzematge.
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…