Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors…
corba d’acord horitzontal
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta la planta de l’eix d’una infrastuctura als límits d’un revolt, que permet el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug.
La més utilitzada és la clotoide en què la curvatura varia linealment amb l’arc recorregut des del punt de tangència amb la recta, si bé, en no tenir una expressió explícita, presenta dificultats de replanteig Hom ha assajat també altres tipus de corbes, com la paràbola cúbica variació de la curvatura proporcional a l’abscissa sobre l’alineació recta, la lemniscata de Bernoulli variació de la curvatura proporcional al radi vector des del punt de tangència, o àdhuc corbes circulars de radis més grans la més utilitzada ha estat la de radi doble que presentin desviacions petites respecte de la…
clotoide
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Corba d’acord o de transició en planta resolta amb la clotoide.
Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a dibuixar-la i…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal…
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que interconnecten aquests nuclis
muralla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les…
comporta
Construcció i obres públiques
Element d’obturació, generalment metàl·lic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
La comporta consta d’una part mòbil, anomenada tauler , i d’unes parts fixes ancorades en les parets del conducte Segons la forma constructiva i el principi de funcionament de llurs taulers i peces fixes, les comportes d’ús més corrent poden ésser classificades en tres grups rectangulars amb peces fixes planes, de segment o Taintor i d’abatiment La comporta rectangular amb peces fixes planes funciona, normalment, en posició vertical i té el tauler constituït per una xapa, anomenada mampara , suportada per una sèrie de bigues horitzontals i de reforços verticals que formen una quadrícula La…
coberta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament…
aparell
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Enginyeria de la construcció 2018
Construcció i obres públiques
Sobre la fabricació digital Impressió en 3D d’estructures de formigó © Total Kustom La tercera revolució industrial, entesa com a fabricació digital, s’obre camí en el món de l’enginyeria de la construcció Es considera fabricació digital l’aplicació de models i tecnologies digitals per a la producció d’objectes materials personalitzats, i, en aquest sentit, és clar que la impressió en 3D és un subconjunt de la fabricació digital Però aquesta tecnologia es troba en una etapa inicial en els àmbits de l’arquitectura i la construcció La impressió en 3D ha tingut èxit amb materials polimèrics…