Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
canal de descàrrega
Construcció i obres públiques
Canal pel qual hom torna al riu o a un altre canal les aigües procedents de vessadors o de comportes de neteja.
Hom hi admet velocitats molt més grans que en un canal normal, que poden arribar a 50 m/s, i quan hi ha molt de desnivell entre l’origen superior i el llit del riu on desguassa, hom disposa la caiguda d’aigua sobre un fons en graonada
canal

Canal navegable d’Amsterdam
© Turisme d’Holanda
Construcció i obres públiques
Transports
Via navegable construïda, generalment, per excavació del terreny i posteriorment oberta a la navegació gràcies a treballs de dragatge.
El canal de substitució reemplaça un tros de riu també navegable El canal de penetració permet als vaixells d’abstar zones on d’altra manera no podrien arribar com els canals de Manchester, Tunis i Könisberg El canal d’enllaç té per finalitat d’unir dues mars o dos oceans per tal d’aconseguir rutes més curtes, i pot ésser a nivell com el canal de Suez o amb rescloses com el canal de Panamà
moll

Moll de pesca
© Corel
Construcció i obres públiques
Obra construïda a la vora de la mar o d’un riu navegable que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus.
Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
bòbila
Construcció i obres públiques
Instal·lació proveïda d’un forn continu per a coure obra, generalment construïda prop d’un terral, del qual són extretes les terres emprades com a primera matèria.
La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que aquesta…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
aqüeducte
L’aqüeducte romà de Tarragona, un dels més monumentals de tot l’occident
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de construir i que estalvia…
presa

presa
© Elías Gómez Muñoz / Fotolia.com
Construcció i obres públiques
Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc (pantà).
Les preses més importants són les destinades a detenir l’aigua, i entre aquestes cal diferenciar les construïdes per contenir-la o regular-ne el curs i les construïdes per embassar-la Les preses de contenció o Diferents tipus de preses d'embassament de terra amb nucli impermeable i de volta © Fototeca preses de regulació són construïdes transversalment al corrent d’un riu o d’un canal, per tal de crear un determinat desnivell entre la part del corrent aigua amunt i la d’aigua avall i, així, fer navegable la zona d’aigua amunt, per tal de crear un saltant aprofitable per a la utilització de l’…
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Segrià que travessa els municipis de Rosselló, Torrefarrera —on rep el nom de séquia del Secà— i Alpicat, per on discorre en direcció S al límit amb el terme de Lleida, fins a arribar a prop de les Basses d’Alpicat, on, ja dins del municipi de Lleida, pren el nom de séquia Tercera.