Resultats de la cerca

Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona  del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual…

Inicià l’exercici professional com a funcionari del cos d’enginyers de camins de l’estat destinat a Astúries fins el 1899, any que s’independitzà i s’establí com a contractista de construccions de formigó armat Considerat el principal introductor de la tecnologia del formigó armat a l’Estat espanyol, el 1915 fundà la primera gran empresa contractista d’obres públiques, Compañía de construcciones hidráulicas y civiles, SA, coneguda com Hidrocivil A partir de l’any 1918 exercí com a professor de l’assignatura Ponts de fàbrica i de formigó armat a l’escola d’enginyers de …

Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de…

Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el…

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que…

Una pensió que li concedí el rei Carles III li permeté de traslladar-se a Madrid el 1778, on completà la seva formació científica i tècnica als Reales Estudios de San Isidro i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Després d’unes actuacions encertades al canal Imperial d’Aragó i a les mines d’Almadén, on proposà solucions imaginatives per a l’explotació de les mines, el comte de Floridablanca el becà perquè ampliés coneixements de geometria i d’arquitectura subterrània a París l’any 1784 A França completà la seva formació en hidràulica i mecànica fins l’any 1791 Durant aquest…

Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la topografia del…

Era patrimoni de la corona després, de l’estat i construït a expenses seves Posava en comunicació poblacions importants i, bé que a les regions de muntanya hi ha camins de bast considerats camins rals , el prototip d’aquest camí s’ajustava al trànsit de vehicles És anomenat en algunes comarques camí general Eivissa o camí seguit Llitera

Pot ésser una simple sendera, un camí de bast i també de carro No és condicionat per la importància del corrent, i, per això cal distingir-lo del  camí de sirga , que és exclusiu dels rius que permeten el trànsit de barques El fons de les valls principals de muntanya és recorregut de llarg a llarg per camins que passen ara a l’una riba ara a l’altra, salvant el corrent fluvial a gual, per passeres o per mitjà de ponts, i són típics camins riberencs