Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que interconnecten aquests nuclis
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les…
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
Agustín de Betancourt Molina
Construcció i obres públiques
Enginyer canari.
Una pensió que li concedí el rei Carles III li permeté de traslladar-se a Madrid el 1778, on completà la seva formació científica i tècnica als Reales Estudios de San Isidro i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Després d’unes actuacions encertades al canal Imperial d’Aragó i a les mines d’Almadén, on proposà solucions imaginatives per a l’explotació de les mines, el comte de Floridablanca el becà perquè ampliés coneixements de geometria i d’arquitectura subterrània a París l’any 1784 A França completà la seva formació en hidràulica i mecànica fins l’any 1791 Durant aquest…
claveguera

Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla, sobretot en…
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…
Enginyeria de la construcció 2011
Construcció i obres públiques
El canal de Panamà Construcció del canal de Panamà al principi del segle XX Actualment, s’està construint una gran ampliació del canal de Panamà, pas interoceànic que permet el comerç entre les dues ribes del continent americà La història dels passos a través de l’ist-me que uneix els subcontinents nordamericà i sud-americà va començar amb la construcció, per empreses dels EUA, d’un ferrocarril entre les ciutats de Panamà i Colón 77 km, que es va inaugurar el 1855 Però el que realment es volia era un canal per a transportar mercaderies a l’engròs L’enginyer francès Ferdinand de Lesseps 1805-…