Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
paletada
Construcció i obres públiques
Porció de gra, carbó, morter, etc, que hom pot agafar d’un cop amb una pala o una paleta.
envà
Construcció i obres públiques
Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes.
Els envans formen la distribució interior de l’espai d’una construcció i, un cop enguixats, tenen un gruix de 5,5 cm
balda
balda de ferro forjat (ss XVI-XVII)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de fusta, de ferro, etc, que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.
Per la seva forma hom distingeix les baldes planes, les baldes de ganxo o gafets i les anomenades de nas de porc, que encaixen amb un nas que presenta un pla inclinat per tal que les portes es tanquin soles, de cop
armadura
fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos…
séquia Tercera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi de Lleida (Segrià).
És la continuació de la séquia del Cap i discorre propera al sector N del barri de les Basses d’Alpicat i després propera a la caseria de les Torres de Sanui, a la qual envolta Tot seguit gira en direcció W i NW i circula a prop del sector S del barri de les Basses d’Alpicat A continuació discorre soterrada sota l’autovia A2 i, en sortir a la superfície un altre cop, continua amb el nom de reguer del Cap
pala carregadora
Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
pedra artificial
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Bloc de formigó de constitució adequada perquè, almenys per una de les seves cares, presenti, un cop polida, un aspecte semblant al d’una pedra natural.
clau
Elements d’una arc, entre els quals s’observa el clau
Construcció i obres públiques
Dovella central d’un arc, la darrera que hom col·loca i que, un cop posada, el tanca, li dóna estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat.
mestre de cases
Construcció i obres públiques
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…
pou
Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol…