Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
aplanar els revoltons
Construcció i obres públiques
Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el mosaic.
Quan els materials emprats com a revoltó com passa amb la major part dels revoltons prefabricats o amb moltes bigues ceràmiques no presenten cercanyols per a reomplir, l’operació d’aplanar consisteix a estendre una capa de morter de ciment sobre el forjat del sostre per a deixar-lo pla i omplir les clivelles que apareixen entre els elements que constitueixen el forjat
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
carcanyol

Elements d’una arc, entre els quals s’observa el carcanyol
Construcció i obres públiques
Zona compresa entre l’extradós d’un arc i l’horitzontal tangent al seu punt més alt, especialment en els arcs que formen els revoltons.
imposta

Elements d’una arc, entre els quals s’observa la imposta
Construcció i obres públiques
Carreu o rengle de carreus, generalment motllurats i més sortints que la paret, sobre els quals descansa un arc o una volta.
La seva funció és de formar un taló on hom posa el xindri que sosté l’arc o la volta fins que és tancat
mestre de cases
Construcció i obres públiques
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…
refugi

Refugi de Niu d'Àliga, a Tosa d’Alp
© Laura Martínez Ajona
Construcció i obres públiques
Esport
Excursionisme
Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les…
fonament

Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió queels materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó…
paletó
Construcció i obres públiques
Paleta gran que usen generalment els guixaires.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina