Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
draga

Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
draga talladora
Construcció i obres públiques
Draga de succió que, a diferència de les dragues mecàniques, talla el terreny del fons marítim mitjançant un capçal de tall i, posteriorment, el succiona una vegada aquest queda en suspensió.
Es tracta de dragues estàtiques, ancorades al fons per un piló i per cables que permeten desplaçaments transversals i d’avanç escombrant un carrer de dragatge Aquestes dragues tallen i succionen el material extracció i, posteriorment, la mateixa bomba impulsa el fang obtingut a través d’una canonada flotant transport fins a un buidador situat a la línia de costa abocament Per tant, no requereixen mitjans auxiliars i constitueixen per si mateixes un tren de dragatge Són adequades per a l’excavació de tot tipus de sòls i deixen un fons de gran qualitat Atesa la seva alta producció, són…
fangs activats
Construcció i obres públiques
Sistema de tractament biològic d’aigua residual consistent en un tanc d’aeració en què creix formant flocs i en suspensió un cultiu de microorganismes que degraden la matèria orgànica.
El líquid contingut en el tanc es mescla enèrgicament mitjançant dispositius d’aeració que a la vegada subministren l’oxigen requerit per aquests microorganismes Després del tanc d’aeració, el líquid passa a un decantador secundari, on els microorganismes són separats de l’aigua mitjançant sedimentació Una part dels microorganismes separats es fa recircular al tanc per a mantenir el cultiu L’excés de microorganismes es purga, i constitueix el fang secundari Els tancs d’aeració es poden construir per a operar en forma de reactor de flux de pistó o de mescla completa En els…
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix ©…
dragar
Construcció i obres públiques
Treure del fons d’un riu, d’un canal, etc, sorra, fang, pedres, immundícies, etc, amb una draga.
tova

Fabricació de toves al Iemen
© Corel - Paty Lam Kim
Construcció i obres públiques
Peça de construcció, de forma semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol.
Hom l’anomena també atova o atovó
pedra seca

Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les…