Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
paredat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb pedra de paredar que hom pot transportar a mà.
falleba
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc, de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc, del bastiment o se’n desprenguin.
A l’indret més a mà, hi va unida una balda per a fer-la girar La falleba serveix per a mantenir tancada la porta, la finestra, etc
Villard de Honnecourt
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres picard.
És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin
passamà
Construcció i obres públiques
Peça metàl·lica, de fusta, etc, disposada a la part superior d’una barana, a la qual hom pot agafar-se o passar-hi la mà.
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
límits d’Atterberg
Construcció i obres públiques
Valors que defineixen l’estat de consistència d’un sòl cohesiu separant els quatre estats diferents que pot presentar en funció del contingut d’humitat, expressat en tant per cent de sòl sec.
Els estats d’un sòl cohesiu de més a menys contingut d’humitat són líquid viscós, sòlid plàstic, sòlid tou o semisòlid i sòlid rígid Els límits d’Atterberg entre els quatre estats són límit líquid —entre el líquid i el sòlid plàstic—, límit plàstic —entre sòlid plàstic i sòlid tou— i límit de retracció —entre sòlid tou i sòlid rígid— Malgrat que la definició d’aquests límits és arbitrària, són de gran utilitat gràcies a l’experiència acumulada Els assaigs de determinació dels límits d’Atterberg, principalment els dels límits líquid i plàstic, formen part dels anomenats assaigs d’identificació…
draga

Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
passamà
Construcció i obres públiques
Peça llarga de fusta, de corda, de pedra, de metall, etc, per la qual hom pot passar la mà, o agafar-s’hi, en pujar una escala, etc.
Rafael Guastavino i Moreno

Rafel Guastavino i Moreno
© Teatre la Massa
Construcció i obres públiques
Constructor de voltes de rajola prima d’estil català.
Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…
Enginyeria de la construcció 2018
Construcció i obres públiques
Sobre la fabricació digital Impressió en 3D d’estructures de formigó © Total Kustom La tercera revolució industrial, entesa com a fabricació digital, s’obre camí en el món de l’enginyeria de la construcció Es considera fabricació digital l’aplicació de models i tecnologies digitals per a la producció d’objectes materials personalitzats, i, en aquest sentit, és clar que la impressió en 3D és un subconjunt de la fabricació digital Però aquesta tecnologia es troba en una etapa inicial en els àmbits de l’arquitectura i la construcció La impressió en 3D ha tingut èxit amb materials polimèrics…