Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
distància de visibilitat
Construcció i obres públiques
Transports
Longitud, mesurada sobre l’eix d’una calçada, del tram que hi ha davant d’un vehicle i que resulta enterament visible, sense interrupció, des de la posició del conductor.
Hom la defineix amb relació a unes condicions estàndard de posició del conductor i de l’obstacle mínim a percebre L’elecció de les distàncies mínimes de visibilitat, per a una velocitat tipus i unes maniobres determinades, és un element bàsic per a definir les característiques geomètriques, en planta i alçat, d’una via i la seva classificació
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
encep
Construcció i obres públiques
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega dels pilars o murs als grups de pilons.
De vegades s’utilitza la denominació de sabata sobre pilons El nombre de pilons per encep és variable i generalment es prefereix utilitzar pilons de diàmetre més gran abans que incrementar-ne el nombre Quan els pilons eren de fusta calia emprar-ne molts més És convenient arriostrar els diferents enceps d’un fonament En el cas d’enceps amb un o dos pilons és imprescindible disposar de bigues centradores per tal de resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors de la base dels pilars En cas que un encep rebi càrregues horitzontals a més de les verticals, als pilons verticals se…
encavallada
encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
distància de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle en el temps mínim necessari que hi ha des que el conductor s’adona de la necessitat de deturar-se fins que el vehicle queda aturat.
Hom la defineix amb relació a la velocitat específica
aïllament acústic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a evitar el pas de sorolls entre ambients veïns.
La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan es tracta de…
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat
distància de visibilitat de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Longitud, mesurada sobre l’eix d’una via, que hi ha d’haver, com a mínim, entre un obstacle situat a la calçada i el punt des del qual el conductor d’un vehicle que circula en condicions estàndard el pot percebre sense interrupció fins a l’aturada total del vehicle.
Inclou la distància de percepció i la distància de parada Hom ha de mantenir la distància de visibilitat de parada, per a les condicions específiques, en tota la longitud d’una via
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les velocitats previstes desitjades, les…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…