Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
càrrega morta
Construcció i obres públiques
Càrrega que ha de suportar una estructura a causa del seu propi pes.
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
assaig d’Abrams
Construcció i obres públiques
Mètode per a determinar la plasticitat del formigó mesurant-ne la deformació sota la influència del propi pes.
plafó prefabricat
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d’edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar tals tancaments i particions, collabora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l’edifici En el cas de plafons no estructurals, encara és possible de classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu propi pes en tota l’alçada, tot mantenint-se lateralment arriostrats a l’estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis El plafó és de tipus sandvitx si és format per diverses capes, una primera…
pantà
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Hidrografia
Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una presa.
Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des d’aleshores…
tapiera
Construcció i obres públiques
Encofrat senzill, propi per a construir tàpies, que consisteix bàsicament en dues peces planes de fusta mantingudes paral·leles i verticals.
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a…
mestre de cases
Construcció i obres públiques
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
És un constructor capacitat per a contractar o realitzar la construcció d’edificis i altres obres Fins a la fi de l’Antic Règim pertangueren a l’estament menestral Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II 1585 i de Felip III 1599 eren governats per tres cònsols Generalment, però, llur nombre era escàs i s’agruparen amb els altres oficis de la construcció Manresa i Vilafranca al segle XIV, posteriorment Alacant, Tarragona el 1773, Tremp el 1774 i Vic el 1778 Molt sovint es trobaven units amb els fusters Lleida el…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…