Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Pere de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
monestir de Sant Miquel de Fluvià
Abadia
Abadia benedictina, filial de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), i ara església parroquial del poble de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels s XII, XIII i XIV Al s XV era ja en decadència i a partir del 1530 estigué…
Sant Llorenç de Sous
© JoMV
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al poble de Sous, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1.100 m), dins el municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
Existia ja el 872 com a cella monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cella monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament Decaigué molt al…
monestir de Cadins
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i antic priorat ( Sant Feliu de Cadins
) de monges cistercenques, situat prop de Cabanes (Alt Empordà).
El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona
monestir de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…
Empúries
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…
monestir de Sant Quirze de Colera
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina (Sant Quirze de Colera o Sant Quirc de Colera) al municipi de Rabós (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l’Albera.
Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…
puig del Castellet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic ibèric, prop de Lloret de Mar (Selva).
Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons
els Tolegassos
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal de Viladamat (Alt Empordà), a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas
monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…