Resultats de la cerca

Aquesta darrera, filial de SantPere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt…

Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095 al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per…

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV

És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia 1039 i en centre de la nova congregació Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV Saquejada per les tropes de Carles V 1538, fou revitalitzada per Giovanni Leonardo 1601 i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII Suprimida per Napoleó 1808, fou…

El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous…

Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’edifici té parts…

El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…