Resultats de la cerca

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes

Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’…

El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987 garantint la…

Existia ja el 872 com a cella monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cella monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament Decaigué molt al…

L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…

El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…