Resultats de la cerca

És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia 1039 i en centre de la nova congregació Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV Saquejada per les tropes de Carles V 1538, fou revitalitzada per Giovanni Leonardo 1601 i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII Suprimida per Napoleó 1808, fou…

El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…

El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987…

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba…

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…

Existia ja el 872 com a cella monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cella monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament…

El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del s IX, quan…