Resultats de la cerca

Té uns 360 km de longitud i uns 60 kms d’amplada A la riba meridional del desguàs, hi ha el port de Belém

Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és…

Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies…

La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la…

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert…

Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…

Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de…

L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades