Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada …
hipari
Paleontologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, d’una mida intermèdia entre l’ase i la zebra, amb el crani més petit i baix que el cavall actual, i amb tres dits a les extremitats: el dit del mig, gros i acabat en una peüngla, i dos de laterals petits.
Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior i del Pliocè…
condilartres
Paleontologia
Ordre que s’utilitza per a designar aquells ungulats primitius de difícil classificació dels quals han derivat altres ungulats.
La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae ,…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta…
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2.760 km de llargada i 765.000 km2 de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de…