Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
la Noguera de Cardós
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099889.jpg)
La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la…
Dniéper
Riu
Riu del centre d’Ucraïna, el quart d’Europa en longitud (2.285 km i 504.000 km2 de conca).
El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars,…
Volga
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Volga_riu.jpg)
El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el…
l’Isàvena
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100551.jpg)
El riu Isàvena, i en segon terme el Turbó
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de l’Éssera per l’esquerra; desguassa al seu col·lector a Graus (Osca).
Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert…
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
el Cabriol
el Cabriol al pantà de Contreras
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, entre Castella i el País Valencià, al vessant mediterrani, afluent del Xúquer per l’esquerra (263 km de longitud).
És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja…
l’Aglí
L’Aglí, riu del litoral mediterrani. Neix a les Corberes i desemboca a la Mediterrània, entre la Tet i l’estany de Salses
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló i a la Fenolleda.
Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a 700 m de…
l’Anoia
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC4236_FOTOTECA23612.jpg)
Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
Congo
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4.371 km de longitud i 38.000 m3/s de cabal mitjà).
El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre…
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…