Resultats de la cerca

Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar

Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís

Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització

El castell medieval construït sobre les seves restes fou anomenat pels catalans, al s XIV, castell de Sant Omer

Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…

El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…

Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…

Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…