Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
xarxa
Esport general
Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta (futbol, handbol, etc) o la que, juntament amb el cèrcol, constitueix la cistella del basquetbol.
seleccionador | seleccionadora
Esport general
En certs esports com ara el futbol, persona encarregada de la formació i la direcció d’una selecció.
hooligan
Esport general
Futbol
Fanàtic d’un equip esportiu britànic, especialment de futbol, d’actitud violenta i asocial, que es lliura a actes de vandalisme en els espais públics, generalment en grup.
conquilla
Esport general
Peça de forma generalment triangular i de material rígid, com ara plàstic o metall, que utilitzen els jugadors d’hoquei, de futbol americà, de beisbol, etc, per a protegir-se els genitals.
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
estratègia
Esport general
Jocs
En molts jocs i esports, el conjunt de regles, de jugades i de decisions mitjançant les quals un jugador o un equip de jugadors intenta d’aconseguir la victòria o la solució.
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
llei Bosman
Futbol
Esport general
Llei que permet als esportistes de la Unió Europea jugar en qualsevol equip dels estats d’aquesta organització sense restriccions legals de cap tipus derivades de la nacionalitat.
A partir de la demanda del jugador belga Jean-Marc Bosman al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’aplicà una resolució del 15 de desembre de 1995 que, convertida en llei, entrà en vigor la temporada 1996-97 Tanmateix amb la promulgació de la llei no acabà la polèmica, sobretot amb el bàsquet, ja que molts jugadors de països que tenien acords de collaboració amb la Unió Europea en matèria laboral exigiren per via judicial la seva condició de comunitaris Els casos es multiplicaren El jugador de bàsquet turc Mill obtingué una sentència favorable i posteriorment el seguiren els jugadors de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina