Resultats de la cerca

Recoberta per volcans recents, entre els quals el Fuji-san, hi resten petites conques tectòniques, com les de Nagano, Ueda, Kōfu, Matsumoto i Suwa

Aviat l’arbre esdevingué meta de pelegrinatges dels adeptes a la nova religió, i al seu costat l’emperador Aśoka segle III aC erigí un famós stupa , del qual sols resta una part del recinte En el seu lloc, abans del segle VII, fou edificat el Mahabodi, monument visitat per un gran nombre de pelegrins de tot el món budista, que ha exercit una gran influència sobre l’arquitectura oriental

Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana

Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen influïdes per l’art romà Els…

Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…

Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…

Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…