Resultats de la cerca

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Vida i obra Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot 1923 Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona a partir del 1926 i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona 1951-64 Collaborà a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i fou membre de l’IEC, de l’ABLB i d’altres entitats científiques S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 S’incorporà a La Jove Catalunya 1871, contribuí a la teoria del catalanisme amb La formació de la nacionalitat catalana 1896 i amb nombrosos articles especialment a “Lo Gironès”, que dirigí, i s’implicà en l’acció política a través de la Unió Catalanista i del Centre Catalanista de Girona, que fundà el 1894 Són de destacar els seus estudis històrics, arqueològics i numismàtics, plantejats amb rigor documental en llibres com Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion 1879, Geografia general de Catalunya…

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…

Feu els primers estudis a les escoles dels jesuïtes i dels escolapis Fou relligador de llibres i mestre d’aixa S’inicià en el món del teatre en els grups d’afeccionats, i arribà a fer d’actor ocasional en algunes funcions del Principal de València En aquest mateix teatre, el 1862 estrenà el sainet en dos actes Al sa i al pla , que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar Aixarop de llarga vida 1862, Més fa el que vol que el que pot 1871, Misèria i companyia 1872, Fugint de les bombes en collaboració amb Eduard…

Vida i obra Conegut bàsicament com a pintor Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró Estudià art a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona 1892 i ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc 1894 Començà a treballar en la illustració de llibres Collaborà com a dibuixant en les revistes “Revista Popular” 1896-97, “Barcelona Còmica” 1887-99, “Gato Negro” 1898 i “Pèl & Ploma” 1901 i 1903, entre d’altres, i, posteriorment, com a teòric, a “Un Enemic del Poble”, “Arc-Voltaic” i “Trossos” Freqüentà la tertúlia artisticoliterària d’Els Quatre Gats, amb Casas, Picasso i…

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, Còrdova i Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat És autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí “La Barretina” Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Collaborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” 1934 Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud En tornar a Barcelona 1913 triomfà en el gènere còmic al Parallel Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff 1914 —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La parallela 1916, A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Llegint “Tarzán…

Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la de Pons és…