Resultats de la cerca

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa  Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló

Crític literari i collaborador de diversos mitjans de comunicació, formà part de l’equip de guionistes de sèries de televisió Moncloa, dígame , 2001 Jet Lag , 2002-06 Ha publicat les novelles negres  Tardor 1999, considerada com la radiografia sentimental d’una generació, Maleït Montjuïc 2000, Camaleó 2001, una visió torturada sobre els sentiments,  Trenta-dos morts i un home cansat 2004,  La imperfecció de les bombolles 2009,  Si quan et donen per mort un dia tornes 2012,  Herències collaterals 2014, la traducció en castellà de la qual fou guardonada amb el I Premio Paco Camarasa de Novela…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…

Signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd Collabora habitualment a la premsa, i el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies  Amb Vista cansada 1990, premi Miquel de Palol 1989, Curset de Natació 1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993, La migranya del faune 1995, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona, i Hivernacle 1997, premi dels Jocs Florals de Barcelona, ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intellectual i moral del contingut Posteriorment…

Vida i obra Conegut també com a mossèn de Vallseca, és autor d’un plany a la passió de Crist, Vuy gran maytí auzí votz d’una trompa , que emfasitza amb notable dramatisme el sofriment de la Mare de Déu Bibliografia Pagès, A 1936 La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier

Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les respectives esposes gràcies a l’estratagema,…

Fou funcionari de l’Administració del Reial Estat de l’Albufera de València Traduí del francès la novella Las Batuecas 1820 i escriví uns Sueños poéticos de 37 quintetes, Poesías para la Real Maestranza de esta ciudad a la venida de los Reyes nuestros Señores en 1827 i altres poemes, publicats al Diario de Valencia , entre els quals En los dies del nostre rey Fernando 1830, dedicat a Ferran VII en la seva onomàstica, i que passa per ser un dels primers poemes de sensibilitat romàntica escrits en català a València

Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del Libre dels…