Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta  amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària  sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…

El 1561 publicà a València dos volums, un amb el Procés o disputa de viudes i donzelles i amb una reedició del Llibre de les dones de Jaume Roig, i un segon volum que contenia el Procés de les olives , el Somni de Joan Joan i la Brama dels pagesos Al pròleg d’aquest segon defensa el català com a llengua literària i exhorta els valencians a reprendre els models del cercle literari de Bernat de Fenollar, del tombant de segle Té producció poètica de certamen recollida en alguns cançoners, com ara el  Cancionero general , i és autor de tres sonets en castellà, inclosos en la Crónica de Valencia…

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models populars i…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…

Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la Revista…

Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon  i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…