Resultats de la cerca

Tenia una àmplia formació cultural Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Collaborà a la Revista d’Olot  i dirigí les revistes El Deber  i Fulla Seràfica Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament, es publicà el…

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39 —Ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar—, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves — Un rètol per a Curtó  1966— Collaborà a la revista Cavall Fort De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i dels primers publicats en català després…

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista, i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre els militars catalans Prim  1985, Joffre , 1986 Tristany  1988 i Cabrera  1989 i els llibres de temàtica documental Per terres…

Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en L’escena Catalana amb el pseudònim Garcilius

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en lletres a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i, finalment a l’institut Jaume Balmes, de Barcelona, fins a la jubilació 1913-33 Collaborà a la premsa de Madrid i Barcelona Fou redactor als diaris La Dinastía , de Madrid, i El Barcelonés i, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, fou corresponsal d’ El Amigo del Pueblo , de Buenos Aires Posteriorment collaborà a El Globo , El imparcial  i a  La Vanguardia Publicà…

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Deixeble d’ Antoni Rubió i Lluch , preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu

Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Conegut com a Ignasi Ferreres, a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apuntaven els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat Comunicació Literària  1779-…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, on exercí de professor de dret natural 1838-40 i adoptà l’historicisme jurídic Fou amic íntim de Jaume Balmes , amb qui mantingué una extensa correspondència Amb Balmes, Joaquim Roca i Cornet i Joaquim Rubió i Ors fundaren l’ Escola Apologètica Catalana , des de la qual defensaren la tradició catòlica occidental amb la traducció d’obres religioses que es publicaven a les revistes La Religión  i, posteriorment,  La Civilización 1841-43 S’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors…

Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre màximes en vers  Selva de vàries sentències , d’intenció moralitzadora i de caràcter popular Dividit en trenta tractats, només en fou publicada una petita part  Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències  Barcelona 1623…