Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Rafael Alemany i Ferrer
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…
Rafael Maria Liern i Celrach
Literatura catalana
Autor teatral.
Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim ↑ Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig…
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Literatura catalana
Dramaturg i assagista.
Signà sovint Federico Miñana Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del Govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a “La Semana Gráfica” i “El Mercantil Valenciano” Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926
Rafael-Vicent Arnal i Torres
Literatura catalana
Guionista, editor i novel·lista.
És guionista de mitjans audiovisuals i autor musical Es va donar a conèixer amb el poemari Quaderns del retruny 1982, i després, a més d’alguns contes apareguts en reculls diversos, ha publicat les novelles Puta misèria 1986, Amb la cua encesa 1990 —totes dues en collaboració amb Trinitat Satorre pseudònim de J Dolç—, i La solsida 2000 Puta misèria , amb el mateix títol, va ser duta al cinema per Ventura Pons 1989
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,
Aleix Renyé
Literatura catalana
Periodista, poeta, novel·lista i actor.
Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997
Joan Torrent i Martínez
Literatura catalana
Assagista.
S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el “Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear”, o el setmanari “Curiositats de Catalunya”, del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a MSerra d’Or”, La Vanguardia , Destino , “Bages” i “Ausa”, entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de…
Montserrat Bacardí i Tomàs
Literatura catalana
Assagista.
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004, El Quixot en català 2006, Catalans a Buenos Aires 2009, La traducció catalana sota el franquisme 2012…
Tomàs Mut
Literatura catalana
Glosador.
No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó , del glosador setcentista Rafael ↑ Sastre i Clar
Enric Martí i Muntaner
Literatura catalana
Escriptor.
Emigrà jove a l’Argentina i visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, el poema nacional argentí Martín Fierro 1936, de José Hernández, i Santos Vega , de Rafael Obligado 1956 Collaborà a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Publicà els versos antifeixistes Passen els bàrbars 1938