Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic de degradació…

Clergue, és autor d’un tractat, dividit en set capítols, per a ensenyar els rudiments de les lletres i la doctrina cristiana als minyons de l’escola, Compendi breu del que ha d’ensenyar lo mestre que està en ciutat, vila o lloc a sos deixebles per a què alcancen la benaventurança Barcelona 1630

Es dedicà a la narració i als estudis locals Festa major del diari d’un jove granollerí 1952 i Escriptors granollerins 1959 El seu fons musical —donat el 1979 per la família a l’Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers— està format per dues colleccions de gairebé un centenar de manuscrits i impresos d’autor, amb repertori de compositors i arranjadors actius a Catalunya entre el final del segle XIX i mitjan segle XX

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

La seva activitat principal es desplegà durant les décades dels anys setanta i vuitanta La seva poesia, de caire realista i meditativa, està recollida als llibres Espellifada solitud 1975, premi Martí Dot, Aquesta música porosa 1977, premi Recull Ribas i Carreras, pròleg de Miquel Martí i Pol, Bumerang 1980, pròleg de Feliu Formosa i En ambre 1982, pròleg de Jaume Badia, Lluís Calderer i Josep Pujol L’home pedra 1985 és un llibre de narracions Fou coordinador de la revista literària Faig

Començà collaborant a Las Noticias i La Dona Catalana La seva poesia és postsimbolista i amb ressons realistes Rutas 1938, La pasión desvelada 1946, Ardiente voz 1948, El viento 1951, La tristeza 1952, Esta mujer que soy 1957 Com a novellista publicà Cantos rodados 1942, Nido de vencejos 1944, Nina 1949, Algo muere cada día 1955, sobre la guerra civil de 1936-39 i la postguerra, Poemas 1966, Cosas que pasan 1983, etc Juntament amb el seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, escriví deu títols d’uns Nuevos episodios nacionales 1963-73

Fou funcionari de l’Administració del Reial Estat de l’Albufera de València Traduí del francès la novella Las Batuecas 1820 i escriví uns Sueños poéticos de 37 quintetes, Poesías para la Real Maestranza de esta ciudad a la venida de los Reyes nuestros Señores en 1827 i altres poemes, publicats al Diario de Valencia , entre els quals En los dies del nostre rey Fernando 1830, dedicat a Ferran VII en la seva onomàstica, i que passa per ser un dels primers poemes de sensibilitat romàntica escrits en català a València

És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis Romànics, X…

Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del Diari de Sabadell La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de Riells del Fai