Resultats de la cerca

Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano 1880 i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic Memorias del padre Germán i Te perdono , en vuit volums, que…

De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…

És llicenciat en història de l’art 1987 per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic 1988 per l’Institut del Teatre S’han representat les seves obres teatrals Marina 1994, Preludi en dos temps 1996, A trenc d’alba 1997, A l’altre extrem de l’oceà 1997, Tinc feina 1998, Imagine 2004, La orilla perra del mundo 2005, Reconstrucció dels fets 2008, L’ombra òrfena 2009, La finestra 2013, Amanecer en Orán 2016, finalista del premi Teatro Breve 1994 i La última salida de Sancho Panza 2017, sota la seva direcció o d’altres Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena…

Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…

Desenvolupament enciclopèdic És l’estudi de la seducció i la transformació en víctima d’una jove, entre el 1867 i el 1868, en el marc de les desigualtats socials causants de l’acció Oscilla entre una actitud analítica propera al naturalisme zolià i el treball amb un material novellístic condicionat pel sentimentalisme moralista i pels clixés literaris fulletonescos vigents Aquests elements romàntics sostenen una evocació costumista de la Barcelona preindustrial —els barris menestrals— en contrast amb la burgesia naixent aquest context sociològic defineix el caràcter dela novella i n’empeny el…

Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana…

Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la  Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que…

Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa  La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’…