Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Anna Aguilar-Amat
Literatura catalana
Poeta, traductora i professora universitària.
Poeta d’aparició tardana, va guanyar el premi Carles Riba 2000 amb el seu primer llibre publicat Trànsit entre dos vols 2001 En ràpida successió han seguit dos poemaris més Música i escorbut 2002 i Petrolier 2003 El 2002 va publicar Coses petites , un poemari escrit a quatre mans amb Francesc Parcerisas, i el 2006, Jocs de l’oca La seva poesia sorprèn per una radical autenticitat, que es manifesta a través d’una especial combinació de narrativitat i lirisme, amb imatges de gran originalitat En collaboració amb Francesc Parcerisas ha publicat l’assaig El placer de la lectura 2004
Martí Genís i Aguilar
Martí Genís i Aguilar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1874 en farmàcia, s’hi establí definitivament Hi exercí la professió en establiment propi, fou professor de fisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal Totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença La seva identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució…
Martí Genís i Aguilar
Literatura catalana
Narrador, novel·lista, poeta i publicista.
Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…
Alexandre Settier i Aguilar
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización administrativa…
Ferran Carbó i Aguilar
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de La poesia de Joan Valls 1991, El teatre a València entre 1963 i 1970 2000, La poesia catalana del segle XX 2007…
,
Joan Petit i Aguilar
Gramàtica
Medicina
Literatura catalana
Gramàtic i autor dramàtic.
Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…
,
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura catalana
Poeta.
Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575 Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí…
,
Francesc d’Assís Aguilar i Serrat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador.
Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio de historia…
, ,
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…
Esbart de Vic
Literatura catalana
Grup de joves poetes vigatans, format al marge del Cercle Literari de Vic, que es reunien a la font del Desmai (Folgueroles), per fer sessions de lectura de poemes (esbartades).
En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell,…