Resultats de la cerca

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha perdut, tot i que en resten mostres…

Doctor en ambdós drets, fou canonge i degà del capítol d’Urgell Escriví Variae juris super clericorum vita inèdit i La adulación en la figura 1647

Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…

Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit 1470, 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge i el 1486 amb poesies en català i castellà

Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader