Resultats de la cerca

Fou redactor de La Cataluña , La Veu de Catalunya i editorialista d' El Matí Exercí el càrrec de secretari del Foment del Treball Nacional Publicà Como triunfó el proteccionismo en España 1931 i L’atur forçós

Doctor en filosofia i lletres 1888, fou catedràtic als instituts de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i de Barcelona Collaborà a la premsa de Madrid i de Barcelona És autor d’un llibre de Poesies catalanes 1919 i de diversos treballs sobre literatura castellana Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891 Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, etc També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català

Cavaller, publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia València 1555 Toledo 1583, i una traducció castellana, en vers, de l’ Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo València 1555 Alcalá 1577 Toledo 1581, que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja Un sonet seu figura al final de Las obras así temporales como espirituales de Joan Ferrandis d’Herèdia 1562, escrit el 1543, en morir aquest poeta

Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791

Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en la darrera disciplina a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, i, entre d’altres, al de Barcelona, fins a la jubilació 1934 Publicà manuals escolars de preceptiva literària i de gramàtica castellana i estudis sobre aquesta literatura Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891, i Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, entre d’altres Fou redactor de “La Dinastía” i “El Barcelonés” i corresponsal d’“El Amigo del Pueblo”, de Buenos…

Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren  Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa  Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la…

Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum , que feu servir com a base del seu  Llibre de manescalia  ~ 1424-36, un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana, Libro de…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis Sinisterra i Pierre Chabert Membre fundador de la Sala Beckett, es formà com a autor als Tallers de Dramatúrgia de Sanchis Sinisterra Amb l’obra  Sara i Simon , estrenada al Festival de Manizares Colòmbia 1994 Obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996 El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional El 1998 presentà Strip-tis , on cinc amigues celebren el comiat de soltera d’una d’elles S’ha dedicat sobretot a la direcció d’escena La presa 1999, premi de…

Catedràtic universitari L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’ El Correo Catalán 1977-81 L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer 1956 i El sermón del laico 1959 De la seva obra poètica en castellà cal esmentar El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966 i Oficios y maleficios…