Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Jeroni Pons
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i historiador.
Eclesiàstic, collaborà assíduament a Sóller i a Grano de Mostaza , que fundà i dirigí És autor de la novella de costums La llar dels avis 1921 i de les obres Estudio biográfico del Dr José Pastor Castañer 1942 i Biografía del obispo Colom
,
Jaume Oliva
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic de retòrica del Seminari de Vic Compongué diverses crides en vers per a les festes dels sants Llucià i Marcià, patrons de Vic concretament, per a les del 1799, el 1802 i el 1806, i altres poesies en català, de vegades sota el pseudònim de Dr Estrany Es relacionà amb el poeta Marià ↑ Torrent i Vinyes , amb el qual intercanviava composicions La seva producció, generalment de caràcter burlesc, es conserva al ms 308 de la BC i a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic
Josep Maria Grau i Codina
Literatura catalana
Advocat.
El 1840 publicà el Compendio de la Crónica universal del Principado de Cataluña escrita por el Dr D Gerónimo Pujades a principios del siglo XVII y publicada en el año 1829 , per a donar a conèixer l'obra de Jeroni Pujades Grau dividí l'obra en vuit volums organitzats en períodes històrics, amb la finalitat de fer-la més entededora i econòmicament accessible L'edició estava pensada tant per al públic general, com per a servir com a llibre didàctic per a les escoles L'autor, morí prematurament i la seva família s'encarregà de completar-ne la publicació
Josep Miquel Guàrdia i Bagur
Història
Medicina
Filosofia
Educació i entitats culturals i cíviques
Literatura catalana
Metge, filòleg, humanista i filòsof.
Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres, De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les…
,
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …
,
Joan Mínguez i Defís
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià al seminari de Girona 1913-18 Installat a Barcelona 1919, collaborà en revistes com Mirador i La Revista , i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul 1925 Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 És autor de Dies verges 1929, una novella d’arrel psicològica sobre l’adolescència Publicà també el volum de contes Magda la generosa 1931 i la biografia El Dr Andreu 1926 En teatre, escriví obres com L’…
,
Joaquim Roca i Cornet
Joaquim Roca i Cornet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Comunicació
Literatura catalana
Advocat, escriptor i publicista catòlic.
Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña i a El Guardia Nacional Dirigí el diari La…
, ,
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Música
Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…
, ,
Joan Baptista Manyà i Alcoverro
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Filosofia
Teòleg i escriptor.
Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…
,
Josep Barberí i Santceloni
Historiografia catalana
Retòrica
Literatura catalana
Cristianisme
Cronista, historiador i crític literari.
Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus principals…
, ,