Resultats de la cerca

Exercí com a dibuixant Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor auxiliar També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i revistes publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia Universal Ilustrada d’Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte La seva narració En Ton de la Muga Estudi per a una novella guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada per “Lectura popular”, juntament amb la narració Cap a la terra

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria  i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç  el recull de poemes  Cordes…

Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix plenament en l’…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà, dirigí o collaborà a “Es Ca d’Inca”, “El Hogar”, “La Bona Causa”, “Ca Nostra”, “La Veu d’Inca”, “L’Ignorància” i “Mallorca Dominical” Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905 organitzà un certamen literari a Inca i, a partir del 1916, les Diades de la Llengua Catalana Estimulà com a impressor les publicacions en català, especialment d’…

La seva poesia, influïda per JM López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor El 1926 publicà La vida a contrallum , llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món A Pels camins del món 1928, en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pauen el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu A Murmuris de corn marí 1936 recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa i la fatuïtat…

Doctor en Biomedicina, collabora habitualment en revistes científiques i culturals i en mitjans de comunicació, sobretot vinculats a la seva comarca d’origen, com ara Eco de Sitges , La Xermada o Ràdio Maricel És autor dels reculls Zoòtrop 1998, Kore 2001, Paisatge convencional 2002, Nix 2004, Assaig d'Àngel 2006, Domèstica veritat 2007, premi Màrius Torres 2006, Els llops 2009, amb Laia Noguera Clofent i Esteve Plantada i Extrema llum , que l’any 2013 guanyà el premi Recull de poesia Benet Ribas Ha escrit també el llibret d’òpera Bruna de nit 2006

Vida i obra Doctor en dret, fou secretari de la Lliga Regionalista 1901 i, en diverses ocasions, regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20 i 1933 Fou elegit diputat provincial per Barcelona 1910 i, el 1932, diputat al Parlament de Catalunya Fundà la societat cinematogràfica Barcinógrafo 1913 promogué la creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic 1913 i l’Associació Catalana d’Art Dramàtic 1914, i, des de la Comissió de Cultura que ell mateix presidí, defensà el projecte del Teatre de la Ciutat, que feu públic el 1921 Havia estat mantenidor dels Jocs Florals i membre del cos d’…

Professor i psicòleg, pertany a la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia En narrativa juvenil ha publicat QRZ Rat Penat amb Amadeu Montoto, 1994, Coses que passen 1995, Cicle Bis 1996 i Generació Z 1999 en novella, Cataconya la vida ridiculista d’accés a la independència 1996 i L’última vida una història de bojos 2000

El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…