Resultats de la cerca

Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid D’un temperament bohemi i càustic, collaborà en diversos periòdics de Madrid És autor, entre alres estudis, de Juicio crítico de las obras de don Antonio de Capmany de Montpalau 1857 i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España 1860 De la seva obra poètica en català, reduïda i de no gaire qualitat, cal destacar el poema L’orfenet savoiard , allunyat dels models floralescs Pòstumament en foren publicades les Obras críticas 1882 i les Obras literarias 1894

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización administrativa…

Fou director del “Diario de Villanueva y Geltrú” Escriví nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, que publicà tant en butlletins d’institucions i revistes com en llibre, entre les quals destaquen Santas Creus 1884, El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú 1886 i Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña 1888 Publicà al diari La Renaixença la sèrie d’articles de memorialisme costumista Coses passades quals records s’esborren Barcelona de 1827 a 1847 1881 i Set contalles…

Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona i a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de J ↑ Finestres del qual escriví un elogi, el 1777 i catedràtic de decretals i de dret civil 1776 en fou nomenat canceller el 1805 Les Instituciones del derecho público generalde España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado 9 vol 1800-03 són la seva principal obra jurídica, considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’antic règim Hi feu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Fe-lip V…

De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado…

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…