Resultats de la cerca

Fill de Joaquim Xirau i Palau Exiliat a Mèxic amb la seva família 1939, el 1955 es naturalitzà mexicà Cursà estudis de filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1942-47, on es graduà A partir del 1949 ensenyà en aquesta universitat i més tard dirigí el departament de filosofia 1950-70 També fou professor a la Universidad de las Américas Impartí cursos i seminaris en diverses universitats dels Estats Units, del Regne Unit i d’Itàlia Fundador i director de la revista Diálogos , sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des del…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a Justícia Social  i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director 1938-39 del setmanari Meridià , que fou continuador de Mirador , i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels…

Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre…

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari “La Rambla” 1936-38 Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí “Nova Era”, òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions També fou un dels fundadors de “Full Català” 1941 i collaborà en altres revistes de la premsa mexicana d’exili La seva poesia denota una clara influència de Josep…

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

Estudià a l’Escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotski S’exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Publicaciones Panamericanas, Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor És l’editor que ha publicat més llibres en català a l’exili prop de seixanta, i més de 1 500 llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989

Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra  1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular  Cançó de taverna  d’Apelles Mestres  La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos  1931, amb música de Ramon Ferrés,  L’àliga roja  1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les…

Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà…

Vida i obra Fou redactor del diari “La Humanitat” 1931-38 i collaborà a “La Nau”, “En Titella” i “L’Estevet”, entre altres publicacions És autor de tres novelles en català La rossa de mal pèl 1929, que situa l’acció en els baixos fons barcelonins i n’ofereix una visió entre realista i truculenta, amb alguns ingredients fulletonescos La guerra dels sants 1932, on evoca les lluites socials i el pistolerisme dels anys vint i Retorn al sol 1936, obra de ciència-ficció, amb la qual l’autor satiritza determinades actituds polítiques i ideològiques També escriví alguns poemes, cuplets i la lletra de…