Resultats de la cerca

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

Antic president de l’Associació Excursionista de Reus, és coautor, amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, de la tercera edició de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960 A més, publicà diversos llibres de toponímia, com Els topònims de la ciutat i del terme de Reus 1957, premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa—…

Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil “Jordi” 1928 Collaborà a Revista de Catalunya , La Publicitat , “La Nau” i “Imatges” Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928 i l’antologia Cançoner de Nadal 1935 Fou secretari del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol S’exilià el 1936 i s’establí a París Als anys seixanta, el poeta Felip Graugés en compilà una cinquantena de poemes dispersos en revistes i diaris, però no s’arribaren a…

Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara…

Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la collecció “Analecta Selvatana” Els seus llibres, d’erudició estricta o de divulgació, passen de cinquanta títols, ultra els extensos treballs erudits en revistes Se'n destaquen Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona 1949, Margarida de Prades 1960, El llibre de Valldossera 1968, Santes Creus de l’exclaustració ençà 1972, El senyoriu de Santes Creus 1973, Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació 1977,…

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia  D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a…

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista cultural i un dels primers…