Resultats de la cerca

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

Advocat, collaborà a València Ilustrada i a Las Provincias Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII —fet en collaboració amb Josep Martínez i Aloy—, i una Biografia de Martí de Viciana El seu pare, Ferran Reig i Garcia Cocentaina, Comtat 1832 — València 1897, advocat, fou degà del collegi d’advocats de València 1882-83, president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat 1883-84

Feu la carrera de dret i fou degà del Collegi d’Advocats D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política com a regidor per Barcelona 1901, diputat a les Corts 1906, senador 1913, governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya 1936, president de la Generalitat durant quinze dies 1936 i ministre de la Governació 1936 El 1939 s’exilià a Mèxic En aquest país publicà, a la “Collecció Catalònia”, Mossèn Cinto 1944, una biografia en defensa del poeta, el qual coneixia en profunditat perquè n’havia estat…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a “La Correspondencia de Valencia”, òrgan de la Unió Valencianista Regional Publicà dues narracions breus en català a “El Cuento del Dumenche” Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels fundadors del partit monàrquic Renovación Española, i el 1934 adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que convertí en portaveu de la…

Vida i obra Tan sols se’n conserva, al↑ Cançoner Vega-Aguiló , una octava decasillàbica amb bioc tetrasíllab, escrita com a resposta a una cobla enviada per Jaume Bonet a ell mateix i a un desconegut A de Muntanyans, que hi correspongué amb una altra cobla del mateix estrofisme Se’l coneix també per la seva frustrada intervenció com a jutge literari, en ser nomenat veguer de Tàrrega el 1416, en un debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Massanet Tençó moguda per en Gabriel Ferruç an Garau de Massanet Això permet datar el poema, i suposar l’existència d’un possible cercle poètic format…

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit…

Es llicencià en dret el 1904 Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner La seva…

Vida i obra Com el seu pare, Guillem ↑ Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Accentuà la propensió paterna a la literatura paròdica, satírica i eròtica, en què combinà elements cultes i populars, fins al punt que se’n popularitzaren alguns versos L’única obra de què se’n coneix ediciócoetània és Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’Aiuntament de Palma…

Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al “Diari de Buja” 1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable , també titulada Comèdia…

Vida i obra Fill d’Enric Jardí i Miquel, doctor en dret, collaborà a “Miramar” i a “Ariel” Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Urbanisme 1962, els assaigs Esquema d’una sociologia de l’art 1962, Un altre Laocoont Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques 1963, monografies sobre artistes com Nonell i altres assaigs 1958, Nonell 1969, Torres-Garcia 1988 i Joaquim Mir 1985, estudis monogràfics com Història d’Els Quatre Gats 1972, L’art català contemporani 1972, El cartellisme a Catalunya 1983 i Els moviments d’avantguarda a…