Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres 1927, fou professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries 1930, catedràtic de llatí de l’Institut-Escola de la Generalitat 1932 i, més tard, de l’institut Milà i Fontanals La seva activitat com a filòleg restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge, de la qual formà part del consell directiu des del 1959 Hi traduí i edità les Poesies de Catul 1928, en collaboració amb Joan Petit els Discursos d’Iseu 1930-31, i cinc volums dels Discursos de Ciceró 1953-64 El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a “Mirador” i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu de la FBM i traduí les Poesies de Catul amb Josep Vergés, 1928,…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la universitat de Berlín 1927-28 Entre el 1928 i el 1930 fou lector de castellà a Glasgow i posteriorment professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció “Els Nostres Clàssics”, on entre el 1925 i el 1928 edità obres de Francesc Eiximenis,…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1927 El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona Membre d’Acció Cultural Valenciana, collaborà al butlletí del grup “Acció Valenciana”, i publicà l’assaig El País Valencià 1933, on repassa la història i la geografia valencianes des d’un punt de vista nacionalista El 1931 passà a treballar a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid El 1937 fou director…

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La biblioteca…

Vida i obra Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina “Almanac de les Lletres”, “Sóller”, “Majòrica” i catalana La Revista , “El Día Gràfico”, “El Día” de Terrassa Com a escriptora s’inscriu en el grup de l’Escola Mallorquina, dins la qual cercàel mestratge de Maria Antònia Salvà,…

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i continuà als jesuïtes 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 feu el curs de doctorat a la Universitat de Madrid i es doctorà amb una tesi sobre la crònica de Desclot Seguidament inicià la…

Vida i obra Conegut també com a dibuixant i pintor Utilitzà el pseudònim de Joan Sacs per als textos de creació literària o les crítiques de premsa i el d’ Apa per a les caricatures Fou professor de l’Escola de Bibliotecàries i de diverses escoles d’art Com a pintor, fou membre del grup Les Arts i els Artistes, fundat el 1910 El 1908 fundà la publicació satiricoliterària Papitu , que dirigí fins el 1911 en la seva etapa més càustica i transgressora També fou un dels impulsors de “Revista Nova” 1914 i el creador de la revista artística “Vell i Nou” 1915 Collaborà en nombroses…

Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull …

Vida i obra Conegut sobretot com a historiador Estudià al Liceu Políglota i el 1910 entrà a la Universitat de Barcelona, on feu simultàniament alguns cursos de dret i la carrera de lletres, en la qual es llicencià 1915 Fou deixeble d’Antoni Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans 1910-12 i secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC 1914-16, 1918-20 El 1916 es doctorà a Madrid amb La reina Maria, la muller del Magnànim premi Patxot, 1922, tesi recollida a Sobiranes de Catalunya 1928 Fou membre del Cos d’Arxivers i Bibliotecaris 1922-39, 1954-64 i de la Institució…