Resultats de la cerca

Religiós camillià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers Flandes És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir Anvers 1701 i Càller 1710, a més de Triunfo de los santos 1694

Fill de pare biscaí, fou cartoixà 1585 És autor de diversos tractats pietosos, en castellà i en llatí, i de Del senado y de su príncipe 1617, publicat anònimament i reeditat després de la seva mort amb el títol Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República 1626

Germà de Vicent Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Autor d' Espejo de bien vivir València, 1535 i d' Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València, 1559, de gran difusió i reeditats diverses vegades junts i per separat, en castellà i en català

Jurisconsult i expert en agronomia, fou fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845 i el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les publicacions “El Bien del País” 1845-49 i “La Granjac 1850-55, diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona Publicà nombrosos llibres sobre qüestions agrícoles, entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones , Higiene rural , El pagès bruixot , i, sobretot, Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat Fou el defensor d’ Abdó ↑ Terrades en el procés…

Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres  La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del…

Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional  i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a…

Estudià dret i intervingué en l’edició de Las siete Partidas Publicà novelles Enrique y Mercedes , 1840, que incorpora versos en llengua catalana i drames històrics Un Bara , 1844, i collaborà, entre altres periòdics, a “El Vapor”, Diario de Barcelonal , en què ressenyà elogiosament Lo ↑ Gaiter del Llobregat , i La Discusión Defensà el proteccionisme i la desamortització i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries, i diputat a Corts Collaborà amb el pseudònim Berenguer Leal a “El Barcelonés” i dirigí “El Bien Público” Publicà estudis històrics,…

En la seva adolescència participà activament en els moviments contraculturals que nasqueren a Barcelona en els anys immediats a la mort del dictador Franco, en el moment de la transició cap a la democràcia El seu primer llibre fou Biografia de Bob Dylan 1992 Encetà la seva carrera de poeta amb La muntanya russa 1992 Després seguiren Tenebra 1994 i Poblenou flashback 1997 Amb Game over 1998 guanyà el premi Carles Riba 1997 El 2000 edità dos reculls El pont de Mühlberg i Seguint l’huracà , aquest darrer amb fotografies de Marcel Pey Posteriorment publicà  Bandera negra Antología personal 2001,…

Desenvolupament enciclopèdic Planteja la crisi en les relacions afectives de tres matrimonis d’extracció burgesa a la Barcelona de la dècada del 1950 Els personatges, tres parelles d’amics que fa deu anys que són casats Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol, protagonitzen tres dobles triangles sentimentals que els acaben aparellant en cadena Mercè-Oleguer, Cugat-Núria, Eulàlia-Oriol Davant del fracàs de les respectives vides conjugals, cada personatge encarna un estat anímic diferent —la lucidesa, la solitud, el carpe diem , el desencís, la desesperació o la mala consciència…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…