Resultats de la cerca

Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977

Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió

Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964

A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona novella, La…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià, quan requereix…

Desenvolupament enciclopèdic El títol ja en delimita el contingut, regit pel maquinisme urbà Encapçala el llibre una citació de Pierre Albert-Birot, que expressa la voluntat de trencar amb la poètica aristotèlica La segueix una carta pròleg adreçada a Millàs-Raurell, “Lletra d’Itàlia”, en què fa una síntesi dels mecanismes propis del futurisme italià i cita alguns escriptors catalans Dídac Ruiz, Vicenç Solé Sojo, JV Foix que semblaven tenir alguna vinculació amb l’avantguarda Els nou poemes de la resta del recull incorporen bona part dels recursos formals del cubofuturisme Salvat hi…

Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris 1960, Menja’t…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la collecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort 1965 i El temps feixuc , premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966 Ha publicat les novelles Els carnissers premi Ciutat de Palma del 1967, Cada dia que calles premi Ciutat de Manacor del 1969 i  Rera els turons del record 1970, obres marcades pel realisme social que tenen com a…

Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva ,  Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó ,  Serra d’Or  i  Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…