Resultats de la cerca

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès  La heredera astuta o la más sutil currutaca  Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la  Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós…

Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha perdut, tot i que en…

Doctor en ambdós drets, fou canonge i degà del capítol d’Urgell Escriví Variae juris super clericorum vita inèdit i La adulación en la figura 1647

Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès

Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852  Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i…

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà