Resultats de la cerca

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…

Trinitari calçat, participà en els certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668 amb diverses poesies en castellà, però per al del 1665 escriví un romanç en català d’uns setanta versos titulat Per sos peus van estos versos També fou fiscal i redactà el “Vexamen” del certamen del 1668, anomenat Justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois Algunes de les seves poesies es publicaren en diversos reculls de l’època fins el 1686

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça teatral en…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke  de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud  i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…

Es graduà batxiller en dret a la Universitat de Barcelona, el 1841 Collaborà als diaris barcelonins “El Vapor” 1835-37, El Constitucional 1840, “La Corona” 1843 i El Imparcial 1844 amb poemes malencònics, escèptics i pessimistes, signats amb les seves inicials o amb l’anagrama J Mines Semsa , una mostra dels quals fou publicada pòstumament per Milà i Fontanals, el 1851, al costat dels de Piferrer i de Carbó Substituí Piferrer com a crític teatral al Diario de Barcelona 1845

Normalment signava com a Ceferí Clavero de Falces i Carrós Fou procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà en certàmens poètics celebrats a València els anys 1658, 1659, 1667 i 1668 En aquest darrer presentà un romanç en català, “Pare Carbó estiga atent” València 1669 Moltes de les seves poesies es publicaren entre el 1652 i el 1669 en els preliminars de diverses edicions i en els volums miscellanis dels certàmens Sembla que escriví diverses comèdies hagiogràfiques en castellà, que foren representades