Resultats de la cerca

Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat…

Llicenciat en història de l’art, des del 1976 fou durant molts anys corrector i redactor de la revista Serra d’Or Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, en el qual s’inicià amb la trilogia formada per les narracions  Damunt un blanc així com el del paper 1978 i les novelles Ofici de torsimany 1985 i Demà serà un altre dia 1987, en les quals es proposa explorar els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment Amb el mateix esperit experimental, molt posteriorment publicà les narracions breus  Tresgressions  2003, …

Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica  dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

Llicenciat en medicina i en història i periodista Publicà les novelles de tema històric en castellà  El piquete premi Sésamo 1959, La reducción 1963 i Cántico en la noche 1969 i, en català, Bona nit, senyor hoste 1985, que obre una àmplia producció seguida per títols com L’inesperat arcàngel del matí 1986, Giravolt dels dies 1986,  L’últim experiment 1994,  Deu visites al company absent 1997,  Adéu, Bakunin 1998, Els miralls de Schubert 2002, La cadena 2002,  Escamot d’afusellament 2004, novella de tema històric, inspirada en un fet de la primera guerra Carlina que té el general…

Doctor en biologia, matèria que imparteix en l’ensenyament secundari, ha participat en projectes pedagògics que han guanyat els premis Barcanova 1992, Eudald Maideu 1995, Fundació Enciclopèdia Catalana 1997 i Abacus 2007 Com a escriptor, s’inicià en la narrativa infantil i juvenil, públic per al qual ha publicat les narracions El somni de la nena bruna 2000, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil i juvenil, De tots colors 2001, Els ulls d’Abdeslam 2001, Set de llops 2003 i  Un niu de formigues 2008, i les novelles El pes…

Estudià filosofia i lletres El 1956 rebé el premi Santiago Rusiñol per Pst Sintetitzem 1957, una novella humorística d’ambientació barcelonina i estructurada amb recursos propis del gènere de ciència-ficció, en la qual fa una crítica de les formes de vida de la societat actual

Professor i psicòleg, pertany a la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia En narrativa juvenil ha publicat QRZ Rat Penat amb Amadeu Montoto, 1994, Coses que passen 1995, Cicle Bis 1996 i Generació Z 1999 en novella, Cataconya la vida ridiculista d’accés a la independència 1996 i L’última vida una història de bojos 2000

Format a l’Estudi de Montpeller, és autor de la primera traducció catalana del tractat Chirurgia de Teodorico Borgognoni , elaborada vers els anys 1302-04, feta probablement durant el regnat de Jaume II de Catalunya-Aragó Bibliografia Cifuentes i Comalada, Ll Agramunt, Jaume D’ La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement Barcelona / Palma, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, 2002