Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

L’any 1986 fundà l’ editorial Bromera , el creixement de la qual li permeté dedicar-s’hi en exclusiva Amb la novella Romànica ficció 1985, aconseguí el premi Constantí Llombart dels premis Ciutat de València, a la qual seguí el recull de contes Tirar les cartes 1986, i la novella La claredat incerta de l’alba 1989 —novament premi Constantí Llombart— Després ha publicat obres adreçades a un públic més jove, com Un segrest per tot el morro 1989, premi Enric Valor de narrativa juvenil 1988, Tereseta la bruixeta 1991, premi Folch i Torres, Moguda a la biblioteca 1992 i De cine,…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut  La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot  La Pepa maca estr el 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres,  Ha passat una oreneta 1936 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la University of…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …