Resultats de la cerca

És autor de diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia Publicà també les novelles històriques La perla de Alcúdia 1854, sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI 1862 i Destrucción de Pollentia 1863

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista Catalunya-…

Estudià ciències de la informació Ha destacat en el gènere novellístic La seva primera novella, Evangeli gris 1982, que guanyà el premi Sant Jordi, tracta el món jueu i l’antisemitisme, temes cabdals en la seva obra, al costat d’altres com la identitat i la política catalanes o les grans confrontacions ideològiques del segle XX, sovint plasmats a través de recreacions històriques o d’allegories La seguiren País d’Itàlia 1983, premi Sant Joan i Els anys a ciutat 1986, una crònica generacional  Les illes grogues 1987 i Entre batalles 1987 mostren una major narrativitat objectiva, i a Titànic…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs  Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions  La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…

Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari  El Matí  i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…