Resultats de la cerca

Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya

Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França El 1843 tornà a Maó Publicà Parténope amenazada Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo, en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra 1821 i deixà inèdites altres obres

El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica

Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina  i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica  1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu…

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista cultural i un dels primers…

Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910  Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia  1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la…

Vida i obra Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich —s’exilià a París un any De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la…

Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife Aconseguí d’evadir-se’n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona Fou governador civil de Girona 1871-75, i després ho fou de Màlaga, Granada i València Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i alcalde de Tarragona Home de…

Vida i obra Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395 Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII Es casà amb Bernadona de Valleriola Hom conserva vint…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…