Resultats de la cerca

Fou notari a Barcelona i, des del 1914, professor a l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Aquests patrons ideològics emmarquen la seva producció literària dirigí la revista “Catalunya Social” 1922-1936 i és autor del recull poètic Vida que passa impressions i notes 1927

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de…

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342 El 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari reial 1351-60 com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 El 1365 succeí Mateu Adrià com a protonotari de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva Entre el 1367 i el 1374 elaborà la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…