Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Jordi Font-Agustí
Literatura catalana
Novel·lista i enginyer industrial.
Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-…
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
Antoni Calderer Morales
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Fou un difusor constant de l’obra d’Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur 1910, i en traduí Solness, el constructor 1911 És autor de drames com Contra el destí 1911 i El camí de la vida 1913 La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit 1907 i Dones i roses 1909 Fundà la collecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d’autors joves
Ignasi Plana i Fontana
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Vida i obra Notari, era fill de Joan B Plana, a qui succeí el 1774 el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses Organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip 1783, fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars com la del Baró de Maldà Escriví La más heroica barcelonesa, santa Eulalia ,…
,
Francí Bussot
Literatura catalana
Poeta.
El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
,
Amanieu de Sescars
Literatura catalana
Trobador.
Sembla totalment provat el seu origen català i no gascó, com es cregué durant uns quants anys Cavaller, es relacionà amb Artal d’Alagó, conseller del futur Jaume II Es coneixen només quatre composicions seves l' Ensenhamén de la donzèla , de 686 versos, sèrie de consells destinats a una donzella al servei d’una dama de la cort, l' Ensenhamén del scudièr 422 versos, menys interessant, i dues llargues epístoles amoroses 174 i 223 versos Totes aquestes composicions són datables entre el 1278 i el 1295 Són particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l’època
,
Albert Rossich i Estragó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i sociolingüista.
Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977-92 i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari Expert en el Barroc català , ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha contribuït a una…
,
Jaume Domenech
Literatura catalana
Historiador i mestre en teologia.
Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de…
Pep Subirós
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut el filòsof, escriptor i polític Josep Subirós i Puig.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, fou professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-79 i professor convidat de la New York University 1983 Proper a l’esquerra alternativa i anticapitalista, dirigí la revista El Viejo Topo entre el 1979 i el 1982 Posteriorment ocupà diferents càrrecs de responsabilitat en l’administració cultural de la ciutat de Barcelona i fins el 1997 fou assessor de l’alcalde Pasqual Maragall És autor, entre altres treballs, dels assaigs Mites i raons de la modernitat 1984, L’esquerra i la qüestió nacional i altres…
,
Teresa Mir i March
Literatura catalana
Escriptora.
Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina